dilluns, 2 d’abril de 2012

L'enfonsament d'un estil de vida V: amenaces i actituds.

(http://st-photo.deviantart.com/art/old-sun-clock-13-15-257077181)
 
En aquest darrer post sobre la serie de la teoria de riscos sobre el futur crash, m'agradaria utilitzar la informació que ens proporciona la història sobre com han anat evolucionant les societats vista des d'un punt de vista dels sistemes dinàmics. En aquest sentit doncs trobo interessant parlar de la teoria exposada per en P. Turchin en els seus llibres (en particular el darrer: 'Secular Cycles') sobre l'evolució de les societats i els cicles socials. M'ha semblat interessant la manera com aquest autor combina i intenta integrar i superar les idees purament maltusianes per entendre el ric comportament social des d'una perspectiva més, diem-ne, funcional. No entraré en detall en la seva teoria, només n'exposaré el més bàsic, que em servirà per veure com gestionar les amenaces que ja havia apuntat en la sèrie de posts anteriors.
En primer lloc la teoria dels cicles seculars intenta incorporar al neo-maltusianisme l'efecte de les relacions de poder que s'estableixen en les societats (en aquest cas les agràries) per arribar a entendre el perquè dels cicles de civilitzacions que no pot explicar, per si sola la teoria de Malthus. Aquesta teoria estableix tres variables principals: la població (nombre d'individus) el poder de l'estat i la intensitat de la guerra (aquí s'entén guerra exterior entre estats o inestabilitat interna dins d'un mateix estat). Les relacions entre aquestes tres variables estan modulades per l'excedent en laproducció d'aliments i bens de consum. Quan el sistema arriba a la seva 'capacitat de càrrega' (el màxim de població que pot suportar un territori o un sistema econòmic i comercial) l'excedent de producció és aproximadament zero i a partir d'aquí l'evolució del sistema és necessàriament decreixent (en població i fortalesa de l'estat, però creixent pel que fa a les guerres). Bé, un punt interessant és el que proposa sobre la 'dinàmica de les classes dirigents' i un altre és sobre l'evolució de la població i la societat després d'arribar a la màxima capacitat del sistema (la capacitat de càrrega). Les classes dirigents tendeixen a sobre-explotar a les classes més baixes per un costat i a reduir-se elles mateixes per l'obsessió de seguir amb una tendència de requerir bens de luxe que els permetin continuar amb l'actitud d'ostentació necessària en les classes dirigents (BAU de les classes dirigents i no tant dirigents fins no fa molt). El que acaba produint això és una reducció de les classes riques menys poderoses en benefici dels grans magnats, que en aquesta fase fan l'agost. La població segueix creixent, patint un retard del col·lapse de la població respecte al temps en que s'assoleix el màxim de la capacitat de càrrega. L'aprimament de les classes riques i sobre tot l'empobriment generalitzat porta a l'afebliment de l'estat perquè aquest no pot recaptar els recursos per mantenir una estructura engreixada en l'època de grans excedents, cosa que porta a inestabilitat social, increment del crim, la corrupció, el bandidatge i les guerres internes. Aquesta inestabilitat porta a taxes de natalitat més baixes i (en els casos estudiats de les societats agràries) a l'expansió d'epidèmies facilitada per la gran migració de gent buscant llocs més segurs on poder sobreviure. Per altra banda, l'extrema inestabilitat i empobriment afavoreix el sorgiment d'ideologies radicals que al anar contra el poder establert acaben debilitant encara més l'estructura de l'estat. Bé, doncs ja veiem quin és el panorama que ens podem trobar en aquest final de cicle secular que estem vivint a nivell mundial.
Un cop tenim un possible model de com han anat les coses en els cicles de societats agràries anteriors, podem fer una certa extrapolació als possibles escenaris amb els que ens haurem d'enfrontar en aquest futur proper que ara ja comença a no ser tant incert. Com reduir aquests riscos? Ja ho he anat apuntant en d'altres posts i en els enllaços a d'altres blocs i pàgines web: conscienciació i re-orientació progressiva de l'acció diària, adquisició de noves habilitats, i foment d'una major independència individual i familiar de les estructures de l'estat pel que fa a les nostres necessitats bàsiques. Tot això porta doncs a focalitzar-nos i dedicar atenció al que anomenarem pla B. Aquest pla B serà personal i/o familiar però els detalls i la temporització seran intransferibles d'un cas a un altre. El que aquí faré és intentar proposar algunes línies d'actuació i senyalar els pros i els contres de cadascuna d'aquestes línies proposades. Però això ja és tema del següent post.
Salutacions,
SZD