dijous, 26 de maig de 2011

Opcions a l'economia actual? Sí, però...



Benvolguts/des lectors/es
Avui toca presentar-vos un esquema diem-ne mental, per poder entendre els problemes que actualment patim. Com sempre aviso donaré una opinio que no preten ser rigorosa (no sóc economista) però si que intentarà ser acurada en el sentit general i intentaré utilitzar la meva formació per veure de desgranar alguns conceptes interessants pels temps a venir.  M'agradaria fer una crítica (constructiva, com sempre) a l'economia clàssica i (en menor mesura) a les economies alternatives que es proposen com a substitutes d'aquest model clàssic d'economia que, sobre tot ara, s'està qüestionant. Bé, les crítiques tradicionals i primeres a l'economia capitalista des dels temps de Marx són dirigides a l'acumulació de capital en poques mans i a la sobre-explotació de la població que realment 'produeix'. En aquest sentit doncs la crítica marxista, simplificant molt, separa la societat en 'classes' i proposa una repartició del capital equitativa amb algun criteri i un ens regulador. Com que el sistema capitalista no s'autorregula en aquest aspecte, la transició entre un sistema que explota la 'classe obrera' i afavoreix les 'classes dominants' només es pot fer a través d'un canvi sobtat, brusc i violent (quan no hi ha molts recursos) o quan n'hi ha molts, mitjançant la pressió d'aquestes classes obreres organitzant-se, això, repeteixo, només es dóna en el cas de tenir molts recursos disponibles. D'aquí cal dir que les diferents opcions de portar a la pràctica aquesta redistribució de la riquesa, han acabat fracassant, en part degut a que l'estat ha acabat convertint-se en  una gran empresa monopolística que amb el temps ha esdevingut inoperativa per falta de flexibilitat per adaptar-se a situacions exteriors canviants. Què proposen altres economies a part de la capitalista i la seva contrapart, la comunista-socialista-marxista? Algunes d'aquestes 'noves economies' per posar-ne algunes: l'Economia Ambiental (EA), l'Economia dels Recursos Naturals (ERN) i l'Economia Ecològica (EE). Una de les que em sembla més interessant, tant per l'enfoc com pels mètodes que utilitza és l'economia ecològica (EE). En aquest cas i, simplificant molt (que em perdonin els que em puguin llegir que es dediquin a l'EE), s'estudia com introduir correccions al sistema econòmic. Aquestes correccions sorgeixen del fet que certs economistes se n'adonen de que no es pot tractar l'economia com a part independent del lloc on es desenvolupa (la
Terra, el món físic) i per tant cal introduir factors que tinguin en compte l'impacte ecològic, les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle sobre el clima terrestre, el deteriorament dels ecosistemes, o la pol·lució, perquè precisament aquest factors acabarant afectant a tot el funcionament del sistema econòmic. Aquesta idea, molt interessant i egrescadora d'entrada, intenta evaluar l'impacte de la contaminació o la destrucció de l'habitat per proposar i incorporar mecanismes compensatoris dins del sistema 'neoclàssic'. S'intenta estudiar, per exemple des d'un pount de vista energètic, l'impacte de la societat en el medi i com el seu grau de complexitat pot afectar el medi i així doncs, tenir en compte l'ecosistema i l'equilibri amb l'entorn per 'reformular' les relacions socio-econòmiques actuals cap a un model menys destructiu pel medi. Problemes d'aquesta aproximació? En primer lloc, la  pràctica d'aquest punt de vista, en segon lloc que tot i tenir en compte la física no la postula com a part essencial de funcionament del sistema. Estic d'acord en que cal ser conservacionista i que aquesta és la millor estratègia, però penso que més que en el vessant biològic cal basar-se en el vessant termodinàmic. M'explicaré, crec que una qüestió bàsica que ens ha portat on som és que hem utilitzat
una unitat de mesura totalment deslligada del món físic: el diner, 'tot té un preu' (en $ per exemple). Fixem-nos en l'absurditat en que hem anat caient, actualment: el diner no te cap contrapart en res material, senzillament el diner expressa deute i el valor del diner dependrà de la confiança que els grans capitalistes (els que bàsicament tenen molts diners) tinguin de que els diners que tinguin els permetin seguir comprant el que vulguin amb preus que variïn poc en el temps (d'aquí aquella història de regular la inflació i evitar que pugi molt). Podria extendre'm amb això i amb tota l'absurditat que ho envolta. Senzillament és trist que tota l'economia global que tenim es basi en creure en uns senyors que han muntat un sistema més semblant al món de les idees Platònic que a alguna cosa mínimament coherent amb la realitat (per veure totes aquestes contradiccions recomano veure el crash course de'n Chris Martenson). Per mi el problema fonamental és prendre el diner com alguna cosa amb valor intrínsec. El diner només té un valor com a vector, com a eina per a la  transferència de bens i, per tant, la seva acumulació més enllà d'un llindar raonable no té cap sentit i distorsiona tot el sistema i també el mateix concepte pel qual es va inventar el diner i porta al final al col·lapse l'economia. La meva crítica a l'EE? Doncs que tot i tenir una part interessant i ser una alternativa molt bona a l'economia actual no ens dona eines per fer front a una situació de col·lapse econòmic i comercial i per tant no proposa mesures paliatives en una economia i una societat obligada a reduir el seu consum material (energètic i de matèries primeres) de manera sobtada. Crec que aquesta mancança és fruit de la no aplicació del segon principi amb totes les seves conseqüències al sistema econòmic (sigui ecològic o no). I finalment, no veig que pugui evitar les tendencies que sempre ha mostrat la humanitat tant aviat com ha aparegut la moneda pel mig. En fi, que em sembla una bona alternativa com a sistema ideal però veig dificultats en una hipotètica transició d'un sistema a l'altre i fins i tot en la seva posada en marxa a gran escala en els de temps de transició amb les que ens estem enfrontant actualment.
Salutacions,
SZD

4 comentaris:

DavidBCN1979 ha dit...

És una llastima que ningu hagi comentat aquest post encara.

Estic seguint la recomanació veure el Crash Course del Chris Martenson (molt recomenable).

Crec que és increible que la ideologia dominant sigui encara la neolliberal, basada en idees de pensadors classics de fa segles com Adam Smith o David Ricardo. Clar que la esquerra també manca de propostes alternatives.

El que no té cap ni peus es seguir defensant cegament la desregulació a ultrança dels mercats i el lliurecanvi quan s'ha demostrat que la globalització i les mega-multinacionals que s'en deriven porten molts problemes asociats.

Poc ténen a veure aquestes megaempreses (veritables monopolis) amb els mercats de competencia perfecte de Adam Smith. La fonamentació teorica original de la globalització (la teoria de la ventatge comparativa entre paisos de David Ricardo) no tenia ni en compte els costos de transport ni els costos ambientals associats amb aquest tranport!

Tot i aixi aquestes idees no es questionen, son com a veritats inmutables e intocables a les nostres universitats.

Fa falta una revolució del pensament economic, un nou Newton o Einstein de la economia perque tinc la sensació de viure un punt mort (ni el capitalisme funciona ni hi ha alternatives viables).

O potser es necessita més aviat una revolució dels valors individuals de cadescu de nosaltres (consum responsable, deixar de estar obsessionats pels diners pels diners, etc...)

Sento el rotllo... :-(

zhongdi ha dit...

@DavidBCN1979,
Res de rotllo, encantat de que participis i donis els teus punts de vista. Tens raó que falta una revolució del pensament econòmic que no crec que sigui a temps de succeir. L'economia no és com les altres ciències i possiblement, encara que sortís algú amb idees brillants, actualment no sé si li farien molt de cas. Per altra banda penso que el millor és la revolució dels valors individuals de casdascú, com molt bé dius. Això ho penso comentar en algun post properament.
Salutacions,
SZD

David Pi ha dit...

Pobrets Smith i Ricardo. Si aixequessin el cap!

FRANCISCO ha dit...

Hola gente y gracias por estar ahí.
Lo que habéis empezado es bueno porque podéis enseñar a la gente lo que esta pasando. Pero:
1º La verdadera participación en la sociedad, implica la comprensión de cómo funciona técnicamente la misma.
Y entonces, constructivamente, proponiendo ideas o innovaciones para ser implementadas, creadas o alteradas. (JAQUES FRESCO)

2º La Democracia no existe ni ha existido jamás en ningún país de la historia.
Marcar una cruz, para elegir a una persona preseleccionada cada par de años, no es Democracia si bien, una vez esta persona esta en el poder, el pueblo no lo tiene, ya que no decide nada de lo que se hace. – (JAQUES FRESCO, 98).
Además, los politicos no tienen el poder para cambiar nada, ya que este yace en el mercado y los bancos centrales. Por otro lado los politicos no saben solucionar problemas, ya que no tienen la formación para ello—Los problemas son técnicos- el terremoto de Lorca se soluciona con técnicos, no con políticos.

3º El sistema de subsistencia de la humanidad, es hoy; la competencia, independientemente de si es una dictadura, comunismo, demócratas socialismo u cualquier otra forma inventada, lo que es como decir que estamos todos en guerra los unos con los otros.
El objetivo de este juego es obtener una ventaja sobre los demás y perpetuarse, lo que automáticamente nos convierte a todos en corruptos.
Si hay una plaza de trabajo y nos presentamos 6, es obvio que 5 se quedaran sin empleo, si yo tengo dinero puedo montar una empresa mas grande y competitiva. Se trata de buscar una ventaja, por lo que la cooperación apenas se puede dar. La justicia se compra, la corrupción es inherente al sistema.

Debido al consumismo que no se puede parar o seria el paro y por lo tanto el caos, la contaminación y la destrucción del medio ambiente es inevitable dentro de este sistema. La tendencia al monopolio u oligopolio es la norma.
La confianza en las personas es baja ya que todos tenemos que engañar de algún modo para vender nuestros productos o nuestro trabajo en el mercado.

Aunque nos cuenten que estamos en crisis, que el cenit del petróleo es una catástrofe etc., lo cierto es que observando los 4000 años que duro el imperio EGIPCIO, la baja disponibililidad de energía y tecnología y aun así dejaron un excedente energético inmenso en forma de Pirámides, uno se pregunta si las crisis pueden tener lugar realmente en el mundo de los humanos o si son creadas para mantenernos con miedo. Si pudiéramos ver que la mayoría de las personas que trabajan hoy no producen nada, abriríamos la ventana a la solución de todos nuestros grandes problemas. ¿De quien es el dinero de tanta deuda?