dimecres, 15 de setembre de 2010

Mad Max o Waterwold



Benvolguts lectors i lectores,
Aquest post va de, com no podia ser d'altra manera, escenaris post peak oil. Un cop hom ha acceptat l'autenticitat del missatge que aquest i altres blogs pretenen transmetre, la pregunta que sorgeix és: on anirem a parar? Per respondre a aquesta pregunta hi ha en aquest mateix blog un parell de posts (carta als reis mags i el camí del mig) i en el post de n'Antonio un de, considero, més realista ('el peor escenario posible'). Tenint en compte tot això i buscant informació sobre el tema, he trobat un article de'n Dimitri Orlov (el qual té un blog i un llibre que estic llegint) a Energy Bulletin que per la seva utilitat crec que val la pena comentar aquí (per qui vulgui llegir-se'l sencer aquí va el link). Crec que l'article és útil en dos sentits. Primer, perquè ajuda a afrontar el to negatiu i depressiu que ens envaeix quan prenem consciència del futur que ens espera i deixem anar la imaginació en tot el que pot arribar a passar. Segon, perquè precisament, cal una projecció, tot i que realista, amb un to constructiu per sortir de l'atzucac en el que, recordem-ho, com a col.lectiu, ens hem posat. De fet aquest aspecte, el de les responsabilitats en una societat com l'actual, que delega, i com això cal canviar-ho per tirar endavant, el tractaré en un altre post. Bé, doncs anem al que diu n'Orlov. Comença l'article dient que gairebé tots els lectors que l'escriuen fan referència a dues pel.lícules de Hollywood ben conegudes com a escenaris finals de l'Oil Crash: Mad Max i Waterwold. Ell diu que, tristament, molt poca gent es planteja tres pel.lícules que, segons ell, s'ajustarien més a un escenari final (pel que fa a actituts i forma de vida): Blade Runner, Alphaville , THX 1138, pel.lícules d'anomenada sèrie B. La qüestió que posa Orlov aquí per a mi és clau perquè, com deia, toca dos aspectes que he mencionat abans. El primer és l'escenari, no planteja una situació de caos total amb petites comunitats barallant-se pels recursos limitats, si no que planteja més aviat una societat en la qual hi ha una situació despòtica i dictatorial, en unes condicions duríssimes, però això sí, sense arribar a les condicions extremes que plantegen pel.lícules com Mad Max. Per altra banda dóna una recepta que crec que és bastant encertada, diu que 'la realitat' tal com ens la presenten actualment els mitjans de comunicació està totalment deformada, és més, el que passa al món i al nostre entorn no només està manipulat sino que molt sovint no reflexa allò què passa objectivament. Bé, tenint en compte doncs que el present 'real' ja no és tal realitat, ell proposa que el futur que ens projecten aquests mitjans de comunicació encara ho és menys, de real i factible, per tant diu que creem aquest futur adaptat a la nostra realitat, al nostre entorn inmediat, tenint en compte el que sabem, això sí, però també posant-hi de la nostra banda, és a dir com voldriem que fos aquest futur tenint en compte les limitacions que tindrem. Copio literalment el paràgraf final de l'article que tradueixo més avall:

'This, as I see it, is the best way forward in a depressed and increasingly demented and accident-prone country that is heading straight for collapse, where the present (reality, what people think is going on, common notions of the state of things) is degenerating into useless noise—the clamor of clueless but self-important people desperately begging you to continue giving them your attention, so that they can stuff your head with more “B”-rated trash. But if you ignore them long enough, they will go away. Don't hope, don't wish, don't dream, but do write your own fiction and use it to create a present that works for you. Invent places for yourself and for those you care about in your stories about the future, and then go ahead and live in them. You don't have to settle for anyone else's “B”-rated nonsense. And don't let anyone tell you that you are crazy or that you are living in a dream. It's not a dream, dammit, it's a work of fiction!'

Traducció (d'estar per casa, però és el que hi ha...):

'Això, com jo ho veig, és el millor camí a seguir en un país cada vegada més dement, depressiu i propens als accidents, que es dirigeix directament cap al col.lapse, on el present (la realitat, el que la gent pensa que està passant, les nocions comuns de l'estat de les coses ) està degenerant en un soroll inútil (un clam de gent insignificant però presumida que està desesperadament demanant de seguir donant-los la teva atenció, de manera que puguin omplir el teu cap amb més "escombraries B" per a adults). Però si els ignorem el temps suficient, desapareixeran. No esperis, no desitgis, no somniïs, escriu la teva pròpia ficció i utilitza-la per crear un present que funcioni per a tu. Inventa llocs per a tu i per als teus éssers estimats en les teves històries sobre el futur, i després, segueix endavant i viu-hi. No has de conformar-te amb qualsevol altra persona "sense sentit B" per a adults. I no deixis que ningú et digui que estàs boig o que estàs vivint en un somni. No és un somni, maleïda sigui, és una obra de ficció!'

Bé, em sembla que per avui ja n'hi ha prou, i tenint en compte que, qui ha llegit alguna cosa d'aquest home (l'Orlov), sap que és un dels més realistes que ronden per la web, doncs ja tenim una bona 'terapia'. Nosaltres mateixos...


7 comentaris:

Jaime ha dit...

Hola, este es mi primer comentario por aquí y dado que jo parlo català molt malament, con el permiso del autor, contestaré en una lengua distinta a la del post.

Creo que el artículo original de Orlov lo que viene a decir es que Blade Runner, Alphaville y THX 1138 han sido películas muy acertadas previendo el presente, con lo que son mejores fuentes para prever el futuro, si es que alguien tiene interés en hacerlo.

Yo apuntaría una película más: "Soylent Green" (1973), de Richard Fleischer que va muy bien encaminada con todo tipo de detalles e, incluso, fechas exactas de acontecimientos.

zhongdi ha dit...

Hola Jaime,
Moltes gràcies pel teu comentari i cap problema, aquí ens ens expressem com més ens agradi o més còmodes ens sentim o sigui que endavant i repeteixo, gràcies per l'interès i l'aportació. No he vist aquesta pel.licula però serà una de les següents que vegi.
Salutacions,
SZD

Jaime ha dit...

pues te la recomiendo encarecidamente, aunque te advierto de que es terrorífica por su parecido con la (posible) realidad y está repleta de detalles que no te dejan indiferente

AMT ha dit...

Com que és molt antiga i difícil de trobar, pots fer una ullada al spoiler que hi ha de la mateixa a la wikipedia en anglès. La veritat és que fa por.

zhongdi ha dit...

Gracias Jaime por el comentario. He estat llegint en la wikipèdia l'argument de la pel.lícula i he recordat que ja l'havia vist fa molts anys, de tota manera intentaré tornar-la a veure.
Salutacions,
Jrd

Miquel ha dit...

Posats a recomanar pel·lícules que plantegin escenaris realistes, a mi m'ho va semblar -catastròficament realista- "Children of Men", que tot i que l'excusa argumental és totalment ficció (el fet que no nasqui ningú en 18 anys), l'escenari de desigualtat i contaminació el trobo tal com me l'imaginava quan em llegia "limits to growth, 30 years update", llibre que es basa en prediccions de futur basat en dades macroeconòmico-socials-ambientals.

zhongdi ha dit...

@Miquel. Doncs si, amb el programa de simulació que utilitzen els de 'Limits to growth' simules l'edat mitjana de la població, dóna una esperança de vida mitjana al planeta de 25 anys (això ho va fer en Quim fa un temps)... amb això ja està dit tot. Gràcies pel comentari, veuré la pel.lícula que comentes.
Salutacions,
ZD