dilluns, 22 de desembre de 2014

Dieta, creixement econòmic i vegetarianisme


(http://gelohealthcare.com/wp-content/uploads/2014/11/vegetarian-balanced-dietvegetarian-and-vegan-diet--health-and-disease-prevention---what-ior5uthe.jpg)

Benvolguts/des lectors/es,
Aquest post el vull dedicar a parlar del treball del darrer premi Ramon Margalef, en David Tilman, els treballs d'aquest científic tot i que no estan relacionats directament amb el Peak Oil, si que ho estan amb com la societat industrial actual està deteriorant el medi ambient i quines són les projeccions de futur si seguim amb l'actual tendència. Partint de les conclusions d'aquest treball en faré alguna extensió pensada, com sempre, per fomentar la discussió i a la reflexió, cal dir per endavant que exposo una deducció personal i que no pretenc que ningú s'ho prengui malament, el que expresso és, senzillament, una percepció personal totalment discutible.

El professor Tilman, en el seu darrer treball, relaciona la dieta de diferents països amb l'impacte ambiental i la salut. En particular es fixa en la diabetis tipus II, certs tipus de càncer, malalties cardíaques i d'altres malalties d'alta taxa de mortalitat natural. Considera quatre tipus de dieta: vegetariana (no total: consum de proteïna animal un cop al mes), mediterrània, amb consum de peix i omnívora, escrites aquí en ordre creixent de consum en quantitat de proteïna d'origen animal. Segons els seus estudis, la dieta Mediterrànea és la que té una estadística més baixa global de patir aquestes malalties, mentre que dietes amb alt consum de proteïna animal n'incrementen el risc. Un punt interessant és que relaciona els ingressos per càpita amb el tipus de dieta així, a més ingressos, més consum de proteïna d'origen animal i, per tant, més risc de patir les malalties abans mencionades. Per exemple, s'observa que en països (com la Xina) en els quals hi ha hagut un increment del poder adquisitiu, la dieta ha anat canviant a mesura que els ingressos han pujat, tendint a un consum més gran de carn i, per tant, a pujar el percentatge de malalties com el càncer, la diabetis o les malalties cardíaques. El que s'observa també és que en països amb rendes mitjanes més altes incrementa el consum de productes processats que aporten calories anomenades  'buides' és a dir amb un contingut nutricional menys equilibrat: greixos, sucres, olis i farines refinades i alcohol. Finalment, amb el nivell econòmic incrementa la demanda calòrica, cosa que porta a un increment de l'índex de massa corporal que en casos extrems contribueix a l'obesitat.

Un altre punt interessant és la relació entre la dieta i les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle, bàsicament CO2: les emissions per gram de proteïna d'origen animal (carn de rumiant) respecte a les d'origen vegetal (llegums) són 250 vegades més grans, o vist d'una altra manera, vint racions de vegetals impliquen menys emissions de CO2 que una ració de vedella.

Fins aquí el que reporta ens dóna la quantificació d'un concepte que la població amb una certa informació té assumit: la dieta condiciona la salut. El que no es té tant clar és que la dieta condiciona i afecta fortament el medi ambient i que, a més, el nivell econòmic condiciona la dieta i, per tant, també la salut i el medi ambient. Però és que tot i que l'article no ho comenta, les emissions de CO2 equivalents es poden utilitzar com una mesura molt grollera de l'energia utilitzada per produir aquest aliment. Així doncs podríem dir que (sense comptar el transport) la carn i productes d'origen animal són més intensius en l'ús d'energia que els d'origen vegetal.

A partir d'aquí l'autor fa una previsió pel futur (en la qual no suposa l'existència present ni futura del Peak Oil ni de l'Oil Crash). Com sempre, cal emfatitzar que quan un científic fa previsions no té una bola de vidre i, per tant, són suggerències del que pot passar si continuem com fins ara. Una de les més interessants és que si es segueix amb la tendència actual podem tenir problemes de seguretat alimentària a nivell global tan aviat com al 2050, tant pel que fa a la producció d'aliment com a l'ús i necessitat de terra cultivable i desforestació. Aquests problemes es podrien gestionar favorablement, si hi hagués, a nivell global una transició a un tipus diferent de dieta, sobre tot en els països amb nivells de renda elevats. 
La dieta vegetariana és l'opció que suposa una previsió millor: tot i l'increment de població previst, un canvi a dieta vegetariana suposaria una reducció tant de les emissions de CO2 com de l'ús de terra cultivable. I tot això sense tenir en compte el cost del transport en la distribució d'aliments i l'escassetat energètica futura pel que fa a l'ús intensiu de fertilitzants i pesticides necessaris en l'actual agricultura industrial. 

Ja veiem doncs que, des d'aquest punt de vista cal, també, un canvi de paradigma i aquest canvi cal que es produeixi des de baix cap dalt: de la consciència i actitud individual cap a la col·lectiva.  
Tenint en compte aquest estudi, en el qual, en base a uns fets s'esbossen unes prediccions, podem veure cap a on ens aboca un escenari de reducció sobtada de l'energia disponible per càpita: cap a un canvi de dieta. És a dir, si no som capaços de canviar pro-activament aquest impacte de l'alimentació en el medi i la nostra dependència dels combustibles fòssils, la reducció d'energia disponible ens obligarà a fer-ho. Al cap i a la fi, és una altra manera d'enfocar el problema que es planteja al llibre 'Nosaltres els detritívors'. Com ja he comentat algunes vegades, la qüestió no és si decreixerem o no, o si serem o no vegetarians, la qüestió és com arribarem a ser-ho: si ho fem de forma pro-activa, és possible que aquest vegetarianisme tingui components més equilibrades (pel que fa l'accés de nutrients) si ho fem de forma desordenada, reactiva i/o caòtica, potser que tinguem un vegetarianisme com el que actualment pateixen 1000 milions d'humans (amb dietes inadequades i problemes de seguretat alimentària).
Salutacions,
SZD

1 comentari:

David Pi ha dit...

Collons, just bans de llegir el teu post ens hem comprat un pernil. Hem conformaré pensant que no cal refrigeració per conservar-lo. Tot i que a casa hem reduït molt el consum de carn i hem diversificat l’alimentació per diversificar la ingesta de nutrients (i de contaminants!) encara ens permetem luxes de tant en tant. Com ja et vaig comentar, som vegetarians no practicants.
Bones festes i bon any nou!