dijous, 19 de gener de 2012

L'habitació dels germans Marx

 
Benvolguts/des lectors/es,
Faig un incís en la sèrie de posts anteriors per introduir-ne un de més general i divulgatiu sobre un tema que, sovint, en les xerrades de divulgació sobre l'Oil Crash apareix i que, penso, és la clau de volta del que es parla en tot els blocs sobre crisi energètica i col·lapse societari. Perquè desenganyem-nos, el que estem fent en aquest planeta és intentar encabir-hi més gent de la que hi pot caber confortablement i, per posar un símil per treure-li ferro a l'assumpte, hem actuat com en l'escena de l'habitació de la famosa pel·lícula dels germans Marx: ' Una nit a l'òpera' (aquesta comparació és mèrit del meu germà). Seguint doncs l'escena de la pel·lícula hem començat a poblar la nostra habitació fins que ningú dels que hi ha a dins pot fer la seva funció eficaçment, en una trista paròdia del que, inicialment hauria d'haver estat una habitació ordenada i confortable. Què vull dir doncs? Doncs siguem clars, com en l'escena comentada, el problema és la gent, en aquest planeta actualment hi sobra gent, admetem-ho. Atenció, amb això no vull dir que de moment no puguem sobreviure tots els que hi som, però ens hem de plantejar una pregunta fonamental: com reduir la població en el futur d'una forma no traumàtica? Aquesta és la clau de tot plegat, aquesta és, al cap i a la fi la pregunta que, en les xerrades ningú vol respondre i tothom esquiva, com si el fet de fer veure que no existeix ens en lliurés de les conseqüències nefastes del que comportarà. No estic dient que jo tingui una solució, però caldria començar a parlar-ne, no trobeu? Tenim alguns exemples històrics de control de la població, antics (l'Època Edo al Japó) o moderns (els plans de control de la població del govern Xinès). Que no ens semblen bé? Doncs què es pot proposar per no acabar com acaben en l'habitació dels germans Marx? Ah, i aquí no val tirar pel dret com fan alguns dient: 'doncs hi haurà guerres pels recursos' perquè proposar això, no és acceptar d'una manera implícita un cert grau de terrorisme? Perquè si no fem res, ni tant sols parlar-ne, anem cap aquí.
Au, nosaltres mateixos!
SZD

19 comentaris:

DavidEBCN ha dit...

Bonissim el link sobre la Època Edo al Japó.

La referencia directe al llibre del Jared Diamond "Col.lapse" i a la Illa de Pascua m'ha fer recordar que ja ho vaig llegir en un article de "Crisis Energética".

El fin de los pascuenses

Una historia apassionant! Quin millor exemple de "habitació del germans Marx" que aquest... i quin exemple de "Peak Stupidity" humana en linea amb els comentaris del Sanç al post anterior.

Salutacions,
David

AMT ha dit...

De terrorisme no, de apologia de l'extermini.

És cert, aquí hi ha un problema fonamental.

Salutacions.

zhongdi ha dit...

@AMT, gràcies pel comentari, a veure si entre tots anem conscienciant al personal ;)

zhongdi ha dit...

@DavidEBCN, gràcies pel comentari i l'enllaç. El post del professor Ugo Bardi em va agradar molt, tant per l'exposició com per la idea de que hi ha sortides a la crisi que estem patint, per això el volia compartir. Pel que fa a l'illa de Pascua, el llibre de'n Jared Diamon val realmen la pena, també algun vídeo seu a la xarxa (http://www.ted.com/talks/jared_diamond_on_why_societies_collapse.html). Pel que fa al 'Peak Stupidity' cal preparar-se pel que s'apropa, el tema de preparació i de veure com anar portant els escenaris que ens venen, l'estic preparant i durant els propers mesos hi dedicaré alguns posts. Salutacions i gràcies de nou pels teus comentaris.
SZD

Sanç de Viladoms ha dit...

Molt bo l'enllaç sobre l'època Edo del Japó. I és que realment, les persones que estem alertades sobre la situació actual, podem tenir la comprensible tendència a jutjar les coses fent servir els estereotips que es troben en la nostra història i cultura. Costa molt trobar una tercera via encara inexplorada, i en aquest cas, apunta a una bona direcció.

Per exemple, com a persona d'educació liberal em costa acceptar una potencial supremacia de l'"estat" fins i tot en el sentit més social del terme, perquè tenim massa exemples on en nom d'aquests estats s'han comès veritables atrocitats en contra els ciutadans. Però també admeto sense cap problema que el liberalisme a ultrança a tots els nivells genera tendències destructives amb molta facilitat.

Som a l'època de la globalització, i totes les nostres decisions afecten de manera exponencial a qualsevol individu que visqui a qualsevol part del món. Cap dels models que com a Occidentals hem viscut em sembla apropiat per afrontar els reptes que hem d'afrontar ara mateix, o sigui que tot el què sigui ajudar a construir una tercera via desconeguda fins llavors com ens ensenya l'experiència Edo, hauria de ser no tant sols benvinguda sinó promoguda a tots els nivells.

zhongdi ha dit...

@Sanç. Totalment d'acord en que la globalització connecta els individus d'una forma molt potent. El punt també és constatar que la globalització no és res més que l'expansió d'un model societari i econòmic totalment occidental (també culturalment parlant). Tot això, com molt bé dius, caldria canviar-ho. Però en aquest punt em sorgeixen dues grans qüestions: serem capaços de sobreposar-nos, a nivell col·lectiu, al nostre etnocentrisme occidental? i si responem afirmativament a la primera qüestió, donat els canvis que cal portar a terme tant grans, hi serem a temps? Personalment deixa'm dir que no sóc gaire optimista pel que fa un canvi global, m'inclino més a pensar que, si reeixim en els canvis, serà precisament en la localitat que quedarà després del col·lapse de l'actual model.
Salutacions,
SZD

Sanç de Viladoms ha dit...

Per desgràcia em temo el mateix, sí. Suposo que és cert allò de que com més petit és un grup (i aïllat, seguint l'exemple del cas Edo), més fàcil és d'aplicar-hi canvis significatius, i això la globalització ho impedeix de forma radical. De totes formes, no caiguem en el derrotisme, seguim treballant per intentar al menys que quan arribi el què hagi d'arribar tinguem ja un nivell de conscienciació el més estès possible per minimitzar potencials futurs riscos. I és que suposo que sóc optimista, després de tot.
Salutacions.

Quim Nogueras ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Quim Nogueras ha dit...

Hola, he fet un resum sobre el tema del peak oil i el canvi climàtic per explicar-ho als meus amics, us en deixo l'enllaç per qui li pugui interessar.

Quim Nogueras ha dit...

https://docs.google.com/open?id=0B0JBJwxkBmd6Y2YwNDhmZDEtMGYzMS00N2UwLThmNWUtZGQzNzQ1ZGQzZDlk

Quim Nogueras ha dit...

L'enllaç d'abans no sortia sencer. Proveu amb aquest:
http://tinyurl.com/7rxcymf

Sanç de Viladoms ha dit...

Hola Quim, aquest últim enllaç sí que funciona, ho he fullejat per sobre i m'ho guardo per llegir-ho, realment pinta un treball de divulgació força exhaustiu. Moltes gràcies per compartir-lo!

zhongdi ha dit...

@Sanç. Totalment d'acord en defugir una actitud pessimista que no porta enlloc. Tot i així cada cop és més urgent el conscienciar a la gent perquè no tant sols se n'adonin de la gravetat de la situació, sino que es preparin com més aviat millor.
Salutacions i moltes gràcies pel teu comentari.
SZD

zhongdi ha dit...

@Quim. Moltes gràcies per la documentació jo, com en Sanç, també me l'he baixada i l'aniré llegint amb calma. D'entrada, el poc que he fullejat m'ha agradat.
Salutacions,
SZD

David Pi ha dit...

Off-topic epistemològic

Estava pensant que donat un grup d'individus, el progrés de la seva tecnologia colectiva serà més ràpid que el ritme de creixement de la seva inteligencia colectiva i que tal contradicció, posar eines de Deus en mans de primats, ens ha portat on som.

Rebaixem el nivell tecnològic!!

Progresem al ritme que ho fa la nostra inteligència colectiva no al ritme que ho fa nostra tencnologia.

David Pi ha dit...

Només volia posar de relleu que és una llàstima que la habilitat tècnico-científica sembli evolucionar molt més ràpid que la inteligència emocional que mostrem com a grup.

DavidEBCN ha dit...

@DavidPi

Has llegit el ultim post de JMG? Recovery of human

Crec que el interes pel tema de la Low technology guanyara importancia els propers anys en un entorn post PO, com ja he comentat en altres ocasions.

Ara bé, parlar de la necessitat de retornar a un món low-tech més resilient en un entorn mediatic com el actual on tothom parla de High-tech, internet, Ipads com la sortida de la crisis... Es simplement predicar en el desert :-(

Salutacions,
David

Sanç de Viladoms ha dit...

Vaja, que cruel treure aquest tema justament ara que precisament llegeixo més que mai des que em va tocar una tablet de regal... xD

No ho sé, suposo que l'ésser humà independentment del nivell de complexitat social que aconsegueixi, sempre interactuarà amb l'entorn per fer-lo més adient a les seves necessitats. Aquí la clau està en saber aprofitar el raonament propi i la saviesa adquirida per adonar-se'n dels límits, i podríem tornar a enllaçar amb l'enllaç del post de l'època Edo del Japó.

De totes maneres, suposo que el nivell tecnològic evoluciona d'acord a la complexitat de cada sistema, amb el qual en un entorn "post-peak-anything", s'adequarà tard o d'hora per si sol a les necessitats dels individus que restin.

zhongdi ha dit...

@David Pi, DavidEBCN i Sanç. No havia vist encara el post que comentes David, moltes gràcies. En quant a l'adaptació, segur que ens adaptarem, per força, la questió que em preocupa de fet suposo que a tots, és quin nivell de patiment comportarà aquesta adapatació. I pel que fa a la tecnologia en escenaris post peak-everything, és tot un món, del qual en el bloc caldrà parlar-ne en algun moment, no trobeu?
Gràcies pels vostres comentaris.
Salutacions,
SZD