dimecres, 5 de gener de 2011

Dictadures i Oil Crash

Benvolguts/des lectors/es,
Avui continuaré amb les divagacions diverses i llicencioses que em dedico a explicar en aquest bloc. Com que ja he avisat que el bloc és el que és i que jo no sóc ni politòleg ni antropòleg doncs preneu-vos aquestes opinions com el que són: les tribulacions d'algú que es preocupa per problemes diversos relacionats amb l'Oil Crash. Comencem doncs, pel principi, dictadura segons el DIEC: 'Concentració de tot el poder en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició'. Per altra banda m'agradaria recordar que hi ha uns drets bàsics anomenats humans que tot individu hauria de tenir i que, en les democràcies occidentals (entengui's el que es vulgui amb aquesta expressió) es suposa que tothom té més o menys garantits. Tinguem en compte doncs que una dictadura no respectarà mai els drets humans, perquè l'objectiu de la dictadura és afavorir una minoria (la que mana) en detriment de la majoria (la que pateix). També m'agradaria dir que una dictadura és una institucionalització de la violència imposada des de l'estat i, per tant, és terrorisme d'estat. Bé, doncs ara afegim el context general de l'Oil Crash, una situació en la qual els recursos naturals es veuran d'una forma ràpida dràsticament disminuïts. Si tenim un sistema polític creat per una minoria l'objectiu del qual és mantenir-se al poder en una situació de mancança, ja podem veure que la dictadura només es preocuparà per mantenir els privilegis i els recursos per la minoria, atemoritzant i sacrificant a qui convingui (de la resta, la majoria). Una dictadura no té en compte la voluntat de servei a la majoria perquè pensa que aquesta majoria és totalment inútil excepte per servir a les elits dirigents sense protestar. El problema és que el sistema dictatorial, al no ser compartit per una àmplia majoria ha de desviar part dels recursos per mantenir a aquesta majoria a ratlla. Històricament els sistemes dictatorials es mantenien perque el poble no coneixia res més que aquest sistema o, dit més clarament, el poble no coneixia res. Però en una transició en la que es vulgui imposar un sistema dictatorial en absència de recursos, per afavorir minories no serà tant fàcil com en d'altres èpoques, i pot resultar en una fragmentació social i política més gran com a reacció a aquesta pretesa imposició. Cal afegir que una dictadura allunya automàticament i fulminantment a l'individu com a part integrant de l'estat i l'administració; no se'n sent responsable, per tant intenta evitar-ne el contacte al màxim possible i això porta a utilitzar altres mecanismes paral.lels per qüestions que ara considerariem part imprescindible de l'estat. Això genera dos efectes, però me n'interessa un de clau: la corrupció. I aquí arribem al problema de totes les dictadures (exemples clars són les dinasties xineses, vegeu el meu post sobre la Xina) la corrupció acaba fent que la mateixa dictadura (i per tant la minoria que la dirigeix) acabi caient. Tot això, és clar, en mig de guerres, violència, desordre i molt de patiment. 
Per tant, recapitulant, un sitema politico-social dictatorial és ineficient per fer front a una crisi com l'actual perquè genera desconfiança i por dels individus en l'estat i per extensió en la mateixa societat.  Aquesta situació acaba deteriorant aquest mateix estat degut, per una banda, a la corrupció i, per l'altra, a la necessitat de desviar continuament part dels recursos en la repressió i control de la majoria. Bé i ara ve la pregunta: però hi ha hagut dictadures que han durat molt no? i a més en situacions de mancança? Que tens a dir a això? Doncs que aquests sitemes precisament han estat dictadures que per arribar a instituir-se s'han cobrat prèviament moltes vides i han causat molt de patiment, que a més, han continuat durant l'existència d'aquesta dictadura. Però clar, nosaltres no volem passar per aquí, no? Al menys jo no. Aquestes ideologies polítiques van oferir precisament la repressió i la violència com a solucions fàcils a problemes complexos; i ja tenim la resposta: no hi ha solucions fàcils a problemes complicats, a menys que no tinguis gaires escrúpols. Mantenir un sistema socialment injust amb l'ús de la violència no és cap solució, senzillament no és humà... nosaltres mateixos.

3 comentaris:

AMT ha dit...

De fet, ni amb repressió no hi hagut cap dictadura que hagi durat molt; potser sí en termes d'una vida humana, però en poques generacions tendeixen a extingir-se.

Totalment d'acord que una dictadura mai no buscarà el bé de la majoria, i vet aquí per què són pitjors que el problema. El que és greu és que cada cop més gent es qüestiona si no val més una "autoritat forta" i no pas la merda que tenim ara...

Salutacions.

David ha dit...

És curiós que quan Zhongdi descriu la dictadura et sembla estar llegint la nostra pròpia història d'espoli i abús des de fa 500 anys fins a dia d'avui.

zhongdi ha dit...

@David. Doncs sí, quan escric sobre dictadura penso precisament en la nostra història recent i no tant recent. @AMT, precisament per això aquests posts, per intentar contra-argumentar aquesta tendència a pensar que amb 'una autoritat forta estariem millor', doncs no, no estariem millor, estariem molt pitjor, d'això va el següent post.