dijous, 30 de desembre del 2010

Salut

Benvolguts/des lectors/es,
Amb aquest post tancaré aquesta primera sèrie de posts que vaig anomenar sobre la resiliència. No descarto, més endavant, anar complementant i ampliant informació que he apuntat en aquests darrers posts: aigua, aliments, diners i ara algún apunt pel que fa a salut. Quedaria un darrer aspecte, que de moment deixo per més endavant que seria el de la seguretat. Bé doncs comencem amb les quatre idees bàsiques sobre resiliència i salut.
Primer pas i mes important, tenir a casa un kit de primers auxilis, acompanyant a aquesta farmaciola de primers auxilis cal que tinguem informació sobre dosis, posssibles contraindicacions i dates de caducitat. No cal dir que és de sentit comú, si depenem d'algun medicament, incrementar-ne la reserva i anar-la renovant, tal com vaig dir de fer en el rebost de menjar. Per altra banda també és útil proveir-nos d'extres, tals com els necessaris per la higiene dental i tenir-ne també en reserva. En relació amb aquest darrer punt si tenim algun problema i esperem d'anar al dentista més val que ho fem en un espai curt de temps per tenir, en aquest aspecte, el màxim d'independència possible. No cal dir tampoc, que en la salud dental, la prevenció i la higiene són les millors actuacions que podem tenir. Cal tenir una reserva d'antiseptics, extremadament útils en situacions de carència. Com a extra útil també caldria considerar tenir reserves de complements vitamínics, que en èpoques de desabastiment i/o poca varietat alimentícia poden arribar a ser crucials.
Segon pas i no per això menys important. Fer algun curs de primers auxilis. No només cal tenir la farmaciola, cal saber-la utilitzar amb facilitat i treure'n el màxim partit.
Finalment, seguir aprenent sobre diferents remeis alternatius, en cas de no tenir el que necessitem, per exemple, si no tenim una substància antisèptica, quines poden ser algunes substàncies alternatives, tot i que menys efectives, però millor aquestes que res. Bé, sobre aquest darrer punt existeixen alguns llibres com Where There is no Doctor o forums en la web.
En fi, un altre front per anar investigant i documentant-nos per preparar-nos per aquesta transició que cada cop és més a prop. 
Salutacions,
SZD

9 comentaris:

AMT ha dit...

Tenir a mà una còpia del Dioscórides no estaria tampoc gens malament...

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@AMT, doncs sí, no ho havia pensat quan escrivia el post però tens raó, és un llibre de plantes medicinals extraordinari ;)

AMT ha dit...

I molt ben adaptat al nostre entorn mediterrani, una autèntica joia...

Quim ha dit...

Zhongdi,

Força bé que comencis aquest tema. Vull comentar que davant de la manca d'alternatives tecnològiques capaces de mantenir l'esboixarrat tren de vida que portem (on sempre hi ha segones i terceres oportunitats), les expectatives de futur s'han de fonamentar en dos conceptes que avui ens semblen absurds: frugalitat i higiene. Sobre el tema de la salut, i de com l'actual sistema de sanitat, té un paper fonamental en el nostre estàndard de vida, en tindríem que parlar més d'una vegada.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Quim, doncs sí, miraré d'anar recopilant informació i desenvolupant una mica el tema, ja saps que s'agraeixen les aportacions dels lectors pel següent post referent a sanitat. Em sembla molt encertat centrar el tema de la prevenció en furgalitat i higiene. Seguirem...

David Pi ha dit...

Gràcies per la referència del "where is no doctor", ja me'l he baixat i no trigaré a donar-li un cop d'ull.

Del "Discórides renovado" de Pio Font Quer en sóc un fan. Us recomano també les monografies sobre plantes medicinals de la OMS (en anglès). Les herbes remeieres en dos volums de Ramon Gausachs també m'han agradat molt.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

Moltes gràcies David per les teves aportacions, no coneixia les obres de'n Ramon Gausachs, els hi donaré un cop d'ull, per ampliar, poc a poc la informació apuntada aquí.
Salutacions,
SZD

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, David Pi. Sóc en Ramon Gausachs, l'autor del llibre "Les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac..." S'agraeix rebre bones crítiques i veure que recomanen una feina que, en el meu cas, ha costat 10 anys d'investigació i documentació, motxilla, fotos, entrevistes amb herbolaris, pastors, pagesos... tot volent fer un llibre de recopil·lació de coneixements populars i actualització farmacològica (algunes coses del nostre admirat "Dioscórides" havien quedat desfassades...). Zhongdi: espero que t'agradi.
Salutacions.
Ramon Gausachs.

David Pi ha dit...

Ostres en Ramon Gausachs! Això sí que ha estat una sorpresa. Això em passa per no llegir la columna dels últims comentaris.

Que sàpigues que disfruto molt amb els teus llibres. Entre Montcada i Reixac i Sant Jaume de Frontanyà és un divertiment passejar pel bosc intentant cercar les plantes del teu índex.

La ratafia casolana, boníssima.

David Pi