dissabte, 27 de novembre de 2010

Protegint els nostres estalvis

Avui escriuré quatre coses sobre com protegir les nostres finances en els temps a venir, tenint en compte les previsions no gaire optimistes que darrerament ens arriben. Com sempre aclareixo que no sóc especialista i, per tant, el que faig és dir la meva en base a la informació que he anat recollint i llegint en diversos llibres i per internet. Em basaré essencialment, som sempre, en la web de'n Chris Martenson i el bloc del Club Orlov. La idea central de la protecció dels estalvis i la 'riquesa' personal té dos aspectes: exposició mínima al risc financer i protegir els nostres estalvis de les eventualitats del mercat. El primer aspecte es centraria en reduir al màxim possible els nostres deutes (bàsicament el que tothom té: hipoteques) però també fugir de les inversions en borsa. Pensem que en una 'hipotètica' situació d'hiperinflació (quan la inflació puja per sobre del que es considera normal) i la creació de pànic següent, els valors de les inversions en borsa poden caure de forma fulminant en poc temps i, com hom pot suposar, les conseqüències d'això les acaben pagant els petits inversors. Per tant, ja sabem, en aquests temps que corren la recepta bàsica seria: anar reduïnt hipoteques en la mesura del possible i retirar de forma progressiva les inversions en borsa. Això ens porta al segon aspecte, protegir el capital de les eventualitats del mercat. En aquest punt cal dir que hom ha de considerar dues accions. La primera seria tenir facilitat per moure els diners d'una entitat a una altra amb una relativa rapidesa. És a dir, tenir comptes en més d'una entitat financera (banc o caixa) independents i poder moure els diners ràpidament d'una a l'altra en el supòsit que alguna d'elles comenci a tenir numeros vermells (ja ens entenem). Evidentement el que cal per portar a la pràctica aquesta recepta és estar informat del que va passant a nivell financer amb les nostres entitats (en les quals tenim els nostres diners), la qual cosa és actualment relativament fàcil veient quina és la seva valoració en borsa respecte a d'altres entitats o respecte a la mitjana internacional. L'altra recepta que es dóna usualment és invertir els diners en allò que es coneix com 'valors refugi', aquests són, per exemple comprar metalls preciosos: or, plata i platí. En Chris Martenson aconsella tenir unes 2/3 parts del capital a invertir en metalls preciosos en or i 1/3 part en plata. Aquí s'aconsella comprar el metall i tenir-lo físicament, no comprar 'inversió en'. També s'aconsella que aquesta compra sigui anònima, és a dir que el nom del comprador no hagi de figurar enlloc (més que res perquè si al govern se li acut de fer el que va fer en Roosevelt als USA, doncs ens quedarem sense els nostres diners). Bé, això doncs és una breu pinzellada en forma de resum sobre el que cal començar a fer per protegir-nos del futur diem que no gaire optimista, que ens espera en els propers anys...
SZD

Ps. avis per a navegants, ja que es veu que tornarem a la pesseta en un mitja termini tenir en compte totes aquestes suggerències i cercar més informació a la xarxa (ara que podem) no és del tot forasenyat.

2 comentaris:

AMT ha dit...

El problema que jo l'hi veig és que els actius tangibles com l'or i la plata poden estar en aquest moment un tant sobrevalorats, i que a curt termini aquest tipus d'inversió comporti una pèrdua, perquè a més a més tampoc no és evident que en el futur puguis fer servir aquests materials per intercanvis pràctics (com a moneda, vaja), sobre tot si els tens en lingots i no pas en monedes. Jo veig una inversió més interessant la compra de terres de cultiu...

En qualsevol cas, és molt oportú aquest article teu; les turbulències de la setmana passada poden donar lloc a un moment pitjor, i qui sap si Espanya no acabarà necessitant un rescat... o si no està a punt de fer default, si és que no ho ha fet ja. Com dius, el que vulgui entendre, que entengui...

Una abraçada,
Antonio

zhongdi ha dit...

Hola Antonio,
Doncs quan parlava de l'or i plata em referia a utilitzar-los com a 'reserva' per situacions d'emergència, no com a possible moneda alternativa. La idea és tenir algun capital que no necessitem d'entrada per poder-ne disposar en situacions complicades (una malaltia greu o la necessitat d'una inversió de capital forta en algun assumpte urgent). Però bé, aquí cadascú fa els seus plans. Tot i així ja et dic, penso que en una situació on el suport public serà molt feble (estic convençut que la sanitat de qualitat deixarà de ser pública, que l'ensenyament superior també i que els cossos de seguretat es veuran, diem-ne 'afectats' per la situació de crisi) disposar d'un cert 'líquid' per pagar certes eventualitats, sempre pot ser interessant.
SZD