diumenge, 17 d’octubre de 2010

El primer pas

Benvolguts lectors,
El post d'avui preten ser el primer d'una sèrie que preten recollir informació que hi ha a la xarxa (bàsicament en anglès) i fer-la accessible als lectors una mica resumida. Per qui vulgui més
informació sobre les idees que aniré tractant pot anar directament als blocs i webs que ja he citat i dels quals n'extrec informació: Orlov, Chris Martenson) o llibres: The Post Carbon Reader: Managing the 21st Century's Sustainability Crises (Richard Heinberg and Daniel Lerch,
eds.) o Reinventing Collapse (D. Orlov). Bé, doncs per anar per feina, intentaré donar informació sobre 7 punts bàsics:
  1. Aigua
  2. Emmagatzemar menjar
  3. Cultivar i preservar el menjar
  4. Salut i primers auxilis
  5. Calefacció, energia i comunicacions
  6. Protecció dels bens
  7. Comunitat
Com ja vaig comentar en el post anterior, la idea és esdevenir més resilient. Això no vol dir que, encara que ens preparem, poguem arribar a ser totalment resilients però, si en podem ser una mica més del que som ara (actualment gairebé la totalitat de la població és no resilient) ja haurem fet un gran pas endavant. Per tant, hem de tenir al cap que les mesures que prendrem sempre seran paliatives, ço és, d'entrada no ens faran totalment independents dels combustibles
fòssils, però sempre serà millor un petit canvi en aquesta direcció que cap canvi. Crec que aquí, si em permeteu la llicència, val aquella frase del Capità Enciam: 'Els petits canvis són poderosos'. Ara potser pensareu, vaja quina cosa ens ve a dir. És important fer petits canvis al principi i sobretot tenir objectius realistes. Per exemple, si vivim a la ciutat i ja d'entrada pretenem deixar la feina que tenim i anar-nos-en a viure al camp a cultivar un hort per tenir menjar, pot ser un
objectiu molt ambiciós (massa) si no tenim cap experiencia ni coneixement de com viure i fer de pagès. Pensem que, d'entrada, mai hem d'actuar moguts pel pànic ni per les presses. Un ojectiu més realista, seguint amb l'exemple, seria mantenir la nostra feina i casa actuals i començar a fer cursos o trobar algú que ens ensenyi com cultivar la terra i, un cop tinguem certs coneixements, començar a plantar a la terrassa o balcó de casa, per acabar tenint, amb alguns veïns, potser un hort urbà. Això ens porta al segon punt, no podem fer les coses sols, cal que ens posem en contacte amb la gent que ja està consciènciada i que comença a fer passes en la mateixa direcció, en el nostre entorn més pròxim (barri o ciutat, pels que viviu a Barcelona un link util és Barcelona en transició). Per tant, cal que construim una xarxa amb la gent que ja veu clarament el problema al qual ens enfrontem, aquesta xarxa ens serà molt útil quan les coses vagin maldades. En aquest sentit, quan adquirim certa experiència cal que tinguem també l'actitut
d'ensenyar i ajudar als que vinguin nous en el futur, moguts per l'evidència de que les coses no van a millor si no que tendiran a empitjorar. Així doncs, i per acabar el post: ens hem de preparar i hem de capgirar la tendència de la societat de consum a l'individualisme, tots serem
necessaris en un futur i per tant per sobreviure de la millor manera cal actuar en conjunt i coordinats amb la gent que ja té clar com aniran les coses. La comunitat és essencial.

3 comentaris:

AMT ha dit...

Amen. Hem d'intentar que tothom que pugui es posi a col·laborar de cares a construir l'únic futur raonable, alternatiu al caos.

Salutacions.

Jaime ha dit...

Supongo que conoces esta presentación de Orlov. Sigue un esquema muy parecido en su pre-collapse checklist, con algunos matices sobre lo que comentas y muy centrada en el caso USA, presuponiendo incluso que ahí colapsarán antes que en otras partes del mundo.

Sus siete puntos son: comida, agua, techo, electricidad y comunicaciones, cuidados médicos, transporte y seguridad... ¿Cómo proveerse de todo ello sin acceso a ahorros (no sólo monetarios), sin flujos de caja positivos (esto es, yendo a menos) y sin una economía oficial?

zhongdi ha dit...

@ Jaime. Gracias por el comentario. Me he mirado la presentación y es muy interesante. Da algunas ideas de las que tomo nota para el siguiente post: el agua.
Saludos.