dimarts, 27 de juliol de 2010

Extorsió

Benvolguts/des,
Avui comentaré un fet que em va succeir ahir i que m'ha fet pensar en una manera de fer, que el nostre estimat ajuntament de Barcelona i, en general, l'administració de tot tipus està generalitzant com a modus operandi. Resulta que ahir a la tarda-nit la guàrdia urbana de Barcelona tenia muntats dispositius de 'control' en determinats barris de la ciutat. Aquests dispositius estan destinats, teòricament, a realitzar operacions de 'disuasió' als infractors. Veient com multaven al personal i a qui multaven i per les raons que ho fèien queda clar què hi havia en tota aquesta operació. El que hi ha darrera d'això és una operació encoberta de recaptació de fons. Si pensem una mica, l'estratègia està clara: l'ajuntament està sense diners, manera d'aconseguir diners ràpidament: pujar la taxa de sancionament a la ciutat. Això només té un problema, que desvirtua l'esperit pel qual es crea la sanció i, per tant, perd la seva efectivitat. Efecte: si la sanció és senzillament un mètode recaptatori, doncs l'opció és fer els tripijocs necessaris per que no t'enxampin (recordeu allò del país dels vius?). Si no ho fas, a part de pagar com un imbècil et prenen per un imbècil i clar, dels imbècils tothom se n'aprofita. Així doncs el que passa és que els ciutadans cada cop creuen menys en l'eficàcia i l'esperit de les normes i regulacions per veure-les, purament, com el que són: un mètode per fotre't els diners. Arribats a aquest punt i acceptada aquesta realitat es compren molt fàcilment perquè l'ajuntament (i l'administració en general) no fa res per erradicar els carteristes, la prostitució i la 'petita' delincuència, etc.: És més fàcil i més lucratiu anar a fotre multes i posar zones verdes, blaves o guals amagats però fer la vista grossa en les zones que hi ha realment perill en les infraccions (que, a més la guàrdia urbana ja coneix) o que anar a paliar els problemes endèmics de la ciutat o defensar els ciutadans devant dels abusos tant dels que estan fora de la llei com dels que la defensen. Bé, quin problema hi ha en aquesta dinàmica? Doncs que en una situació d'agreujament de la crisi econòmica degut, com ja sabeu, a la crisi energètica, les etapes de col.lapse van més ràpides en aquests països on les autoritats actuen 'de facto' diem-ne, amb un fort 'biaix'. Així, en qüestió d'uns pocs anys i, tal com van les coses, ens podem trobar amb un país on el pagar suborns sigui tant habitual com ho són les 'mordidas' en d'altres països. La situació d'ahir em recordava l'anecdota que explicava un amic rus sobre el que et pots trobar per les carreteres al voltant de Moscou on, per exemple un conegut de visita de negocis en aquest país, es va trobar un 'peatge' que era un camió atravessat a la calçada amb dos tipus amb metralletes, en parar, li van dir que el 'peatge' eren 150$, que evidentment va pagar religiosament. Ves per on la multa d'ahir em va costar 100Eu si els pagava abans de 20 dies i 200 Eu. si ho feia més tard. Tant pels mètodes (arbitrarietat i premeditació a més d'abús als més febles) com per la quantitat a abonar, l'anecdota d'ahir em va portar un cert flaire de terres russes. Res, doncs ja sabem, cordem-nos el cinturó perquè venen corbes i tobogans, de fet, no veig un futur tant llunyà en que recordem els temps d'avui com desitjables i dolços... Nosaltres mateixos.